Necessitem més dones al sector de la construcció, si aquest es l’objectiu el primer que hem de fer és generar una imatge mental diferent. Aquesta imatge s’ha de construir en nenes i adolescents que estan en aquell moment clau de la vida en què decideixen cap a on orientar la seva trajectòria professional.

El problema és que la construcció gairebé no apareix en l’imaginari col·lectiu. No hi ha sèries de Netflix que ens ajudin gaire. No veurem aviat “Stranger Constructions”, “La Casa de Hormigón” o una nova temporada de “Dora la Constructora”. I mentre això no passi, ens toca fer aquesta feina a nosaltres.

Cada persona que treballem en aquest món tenim una responsabilitat: explicar què és realment la construcció als nostres entorns. A casa, amb la família, amb amics, amb els fills dels amics, amb nebodes i nebots. I també als instituts. Si teniu oportunitat, aneu a fer xerrades. Expliqueu què fem, com treballem, quines oportunitats hi ha i quina satisfacció dona aquesta feina. I potser una de les coses més importants, parlar del concepte més elemental de la economía: Oferta i demanda….  La demanda a la cosntrucció i sobretot en els oficis es infinita.

També faig una crida als que llegiu això perquè ens organitzem millor a les fires d’educació. Cada any hi passen milers d’adolescents i, massa sovint, el nostre sector passa desapercebut. Necessitem estands més atractius, més explicatius, més inspiradors, que ajudin a despertar la curiositat i a trencar tòpics.

I és que tenim moltes coses bones per explicar.

La construcció és un sector que deixa llegat. L’ésser humà, en essència i des d’un punt de vista antropològic, necessita deixar empremta. Necessita sentir que el que fa té un impacte real. I la construcció és una de les poques professions on això passa de manera literal.

El que fas queda. Perdura en el temps.

Al cap d’uns anys passes per davant d’un edifici, d’un pont o d’una rehabilitació i pots dir:
“Això ho vaig fer jo.”

Potser ho vas fer com a gruista, com a encarregada, com a tècnica, com a administrativa, com a restauradora o com a manobre. Però hi vas ser. I això té un efecte molt potent en el nostre cervell: ens dona sentit de pertinença i satisfacció.

A més, és un sector amb molt futur. En un moment en què la intel·ligència artificial transformarà moltes professions, els oficis vinculats a la construcció continuaran sent essencials. La tecnologia ajudarà, millorarà processos i aportarà noves eines, però l’execució, la interpretació de l’obra, el criteri tècnic i la capacitat de resoldre situacions reals continuaran depenent de les persones.

El món sempre necessitarà gent que construeixi, rehabiliti i mantingui els espais on vivim.

Per això, si volem més dones a la construcció, no podem esperar que el canvi vingui sol. El canvi comença amb nosaltres.

Hem de parlar del nostre sector, explicar-lo, fer-lo visible. A casa, als instituts, a les fires, als entorns socials.

Hem de convertir-nos en una taca d’oli que vagi escampant les virtuts d’aquest món apassionant que és la construcció.