La construcció ha estat històricament un sector masculinitzat. Durant dècades, les obres han estat espais on la presència femenina era una excepció, sovint qüestionada, invisibilitzada o directament menystinguda. Però aquesta realitat està canviant. Lentament, sí, però amb pas ferm. I ho fa gràcies a dones que, com la Marta Cabanillas, han decidit no fer-se petites per encaixar, sinó ocupar el seu lloc amb professionalitat, criteri i convicció.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, posem el focus en aquestes trajectòries que no només construeixen edificis, sinó que també construeixen futur per a tot el sector.

Obrir-se camí en un entorn que no sempre escolta

La Marta Cabanillas es va formar com a enginyera d’edificació a la Universitat Politècnica de Catalunya, i va completar la seva trajectòria acadèmica amb especialitzacions en seguretat i salut laboral i en formació del professorat. Des dels inicis professionals, va treballar a peu d’obra, assumint responsabilitats de cap d’obra en diferents empreses constructores fins a arribar, actualment, a cap de projectes.

El seu recorregut, però, no ha estat exempt d’obstacles. En moltes ocasions, les seves aportacions tècniques eren ignorades fins que un company home les formulava de nou. Comentaris fora de lloc, tractes desiguals o mirades de sorpresa quan es presentava com a cap d’obra formaven part del dia a dia. Situacions que, acumulades, no només desgasten, sinó que també poden fer dubtar del propi criteri professional.

Aquest silenciament reiterat té conseqüències profundes: obliga moltes dones a haver de demostrar constantment que mereixen ser on són. A treballar més, a justificar-se més, a no equivocar-se mai. Una pressió invisible que no hauria de formar part de cap entorn laboral.

Conciliació, penalització i estereotips persistents

Un dels moments més durs de la seva trajectòria va arribar quan va prioritzar la conciliació familiar. La resposta que va rebre “un home això no ho faria”, aquesta resumeix una realitat encara present al sector: la penalització de les decisions personals quan les pren una dona. Decisions que, en molts casos, són llegides com una manca de compromís, mentre que en els homes s’assumeixen amb normalitat o, fins i tot, com un dret.

Aquesta mirada continua alimentant estereotips que allunyen el sector del talent femení. No es tracta només de vocació o capacitat tècnica, sinó d’un model productiu que encara no s’ha adaptat del tot a la diversitat real de les persones que hi treballen.

Construir també és adaptar el sector

La Marta defensa una idea clau: adaptar la construcció a les dones no és un privilegi, és una necessitat. Des dels equips de protecció individual, sovint dissenyats amb mides i ergonomies masculines, fins a l’organització del treball o els lideratges, el sector arrossega inèrcies que dificulten una participació plena i equitativa.

Reconèixer que dones i homes no tenen les mateixes característiques físiques no és una feblesa, sinó una oportunitat per millorar la seguretat, l’eficiència i el benestar de tothom. Incorporar la perspectiva de gènere en la construcció és, en definitiva, una qüestió de qualitat professional.

 Donar veu per no caminar soles

Fruit de la seva experiència, la Marta ha publicat el llibre Construïm: Confidències, consells i pinzellades tècniques d’una cap d’obra, una obra que combina apunts tècnics amb vivències personals a l’obra. Un relat honest que posa paraules a situacions que moltes dones han viscut, però que sovint no s’expliquen.

El llibre vol ser una eina, però també un recordatori que no estan soles, que és possible ser cap d’obra sense renunciar a una mateixa, i que compartir experiències és clau per transformar el sector. Tot i això, la seva recepció en alguns àmbits professionals evidencia que encara hi ha resistències.

Cap a una construcció més justa i inclusiva

Parlar de dones a la construcció no és parlar només de dones. És parlar de futur, de sostenibilitat social, de talent i d’innovació. Un sector que vol avançar no es pot permetre perdre mirades, coneixement ni capacitats per motius de gènere.

Donar visibilitat a referents com la Marta Cabanillas és un pas imprescindible per normalitzar allò que hauria de ser evident: que les dones poden ser caps d’obra, caps de projecte i líders del sector. I que ho poden ser sense haver de demostrar constantment que mereixen ocupar aquest espai.