En els darrers 50 anys, la construcció ha evolucionat i potser la societat no en té consciència. Ha evolucionat en materials, sistemes constructius i en els procediments. Des del projecte a l’execució, a la seguretat en les obres i en les garanties de qualitat. Però fa anys que “industrialitzar” la construcció és una fita desitjada però que no acaba d’arrencar a la velocitat adequada. Per què?

La nostra societat és reticent a construccions repetitives. Això provoca que cada obra sigui un prototipus que es construeix un sol cop. Podem evolucionar cap a models projectats sobre elements prefabricats obtenint dissenys de qualitat? Això exigiria un treball en la planificació que s’hauria d’explicar molt bé i que hauria de ser acceptat per totes les baules de la cadena de valor que intervenen en el sector. I, sobre tot, s’hauria de transmetre als ciutadans, que són els usuaris de les construccions, bé siguin habitatges o equipaments.

Requeriments i objectius

Cal fer compatible els requeriments de la llei sobre l’aspecte físic dels immobles, que protegeix la qualitat de l’arquitectura, amb el disseny que es basa en la composició modular i amb la creativitat i la funcionalitat dels edificis. No és fàcil però és possible.

No s’ha d’oblidar que l’objectiu de la innovació ha de ser millorar la qualitat de l’obra, reduir i garantir els terminis d’execució, reduir els costos i anticipar necessitats futures. Fins ara, la industrialització no hi ha donat una resposta clara.

La situació de les obres així com els costos econòmics i mediambientals del transport són factors que incideixen en la industrialització. Tenim la convicció que les solucions sortiran d’iniciatives emprenedores que necessitaran el suport de les administracions i dels diferents agents que operen en el sector.