Creixement moderat i desigual

El 2024, l’activitat constructora a Catalunya va créixer un 1,7% en volum, mentre que el PIB català ho va fer un 3,6%. És una diferència que confirma una recuperació més lenta del sector en comparació amb la resta de l’economia i que fa que el sector continuï perdent pes en l’estructura econòmica del país. Les causes són conegudes: l’impacte de la pandèmia, la guerra a Ucraïna amb l’encariment de l’energia i els materials, l’augment dels costos de finançament i, sobretot, la manca d’inversió pública continuada.

Un dèficit d’infraestructures que condiciona el futur

La licitació d’obra pública va arribar als 3.407 milions d’euros el 2024, una xifra similar a la dels anys recents post pandèmia, però encara insuficient per cobrir les necessitats del país. Catalunya hauria d’assolir prop dels 7.000 milions anuals per situar-se en línia amb els estàndards europeus. El resultat d’aquesta insuficiència és un dèficit acumulat d’infraestructures de 42.500 milions d’euros, que limita la competitivitat, la cohesió territorial i la qualitat de vida en el dia a dia de la ciutadania: dificultats d’accés a l’habitatge, incidències constants a Rodalies i congestions i incidents diaris a la xarxa viària en són exemples evidents.

Ocupació i costos en evolució

En l’àmbit laboral, el balanç és positiu: el sector ocupa 157.646 persones afiliades a la Seguretat Social, un increment del 2,5% respecte al 2023. Tot i això, la manca de relleu generacional i de perfils qualificats és un repte de primer ordre que pressiona els salaris a l’alça.

Pel que fa als costos, el 2024 es va caracteritzar per l’estabilització dels materials (-0,04%), encara un 29% més cars que abans de la pandèmia. En paral·lel, la mà d’obra va créixer un 2,2% en l’últim any i acumula un augment del 14,8% des de 2020.

Perspectives 2025-2026: un optimisme moderat

L’avanç de les dades del tercer trimestre del PIB català publicades ahir per l’IDESCAT, indiquen que el sector està creixent per sobre de l’economia catalana. Concretament, el sector creix en mitjana un 3,9% anual, mentre el que el PIB ho fa en un 2,8%. Previsiblement, el sector serà un dels pilars de creixement aquest 2025 i les previsions indiquen que també ho serà el 2026.

L’emergència residencial i les necessitats d’habitatge assequible marquen l’agenda —amb iniciatives com el Pla 50.000—, però aquestes polítiques només seran efectives si realment s’executen i s’acompanyen d’una planificació d’infraestructures que vertebri el país i garanteixi la qualitat de vida de la ciutadania.

Les perspectives macroeconòmiques són favorables, i tant el tram final dels fons Next Generation com l’efecte del cicle electoral municipal podrien impulsar més la licitació, especialment en l’àmbit de l’obra civil.

Per contra, el context polític, amb mancances de consensos i dificultats per aprovar pressupostos tant a la Generalitat com a l’Estat; l’encariment de la mà d’obra, la inestabilitat geopolítica i el control de la despesa pública es configuren com a factors negatius que poden frenar el sector.

En definitiva, Catalunya necessita avançar alhora en habitatge i infraestructures. Només així podrem construir un futur més competitiu, inclusiu i sostenible.

Per a més informació podeu consultar l’informe de conjuntura del sector publicat per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).