13 de novembre de 2026

La reunió que potser no calia

Sílvia Costa

Moltes de les persones que avui dirigeixen empreses i equips van aprendre bona part de l’ofici al costat d’algú amb més experiència: mirant, preguntant i escoltant. Avui hi ha més formació, més tecnologia i millors eines, però una part important del coneixement continua circulant a través del tu a tu i no sempre segueix l’organigrama.

Són les nou del matí i ja hi ha una reunió convocada perquè fa dies que arrosseguem un problema. Es revisa la planificació, es comparen dades, es busquen causes i, com que ningú ho veu del tot clar, queda pendent una altra reunió per a la setmana següent. Tot molt correcte. I molt nostre. El problema potser continua igual, però ja té una nova cita al calendari.

El detall curiós és que, mentrestant, a l’obra, l’encarregat fa tres dies que comenta amb l’equip on creu que falla el tema i què provaria per resoldre-ho. No perquè en sàpiga més que ningú, sinó perquè ho veu des d’un altre lloc. A mesura que s’assumeixen responsabilitats arriben més informes, més indicadors i més informació per entendre el conjunt. És necessari. Però hi ha coses que no surten a l’Excel ni preguntant-li a la IA.

El resultat de parlar sense guió

Aquesta informació no sempre apareix amb un simple «què passa?». Funciona una mica com amb els adolescents: si preguntes directament, és bastant probable que la resposta sigui «res». En canvi, seu una estona, parla d’una altra cosa i, quan ja gairebé hagis oblidat la pregunta, potser t’expliquen mitja vida.

A l’obra, salvant les distàncies, de vegades passa una cosa semblant. Un esmorzar pot donar més informació que una pregunta molt ben formulada. Ara bé, posem-nos també al lloc de l’encarregat: és el seu descans, està tranquil amb l’equip i, de cop, el cap s’apunta a esmorzar. Home, ja que ningú t’ha convidat, com a mínim convida tu.

Primer es parlarà de futbol, de vacances, de la sogra o del cotxe que torna a fer «un soroll estrany». Però, si ningú té pressa, acabarà sortint l’obra. Un explica, l’altre matisa i un tercer recorda que allò ja havia passat abans. I és aquí on apareixen aquells detalls que sovint no arriben als informes.

Aquestes converses tenen valor tant per a la prevenció com per a la producció. Una maniobra incòmoda pot generar un risc i, alhora, fer perdre temps. Un accés que ningú fa servir pot complicar la seguretat i la logística. I una protecció que s’ha de retirar contínuament per poder treballar probablement està explicant més d’una cosa.

De tant en tant, només cal donar-li l’oportunitat d’arribar.

I, si tot va bé, potser ens podem estalviar la reunió de seguiment.

Comparteix aquest article!

Sílvia Costa

Silvia Costa és arquitecta tècnica (Barcelona, ​​1977) i Màster en PRL. Coordinadora de seguretat a SOMEQUIP amb més de 24 anys d'experiència en projectes d'obra i consultoria de seguretat, treballant amb promotors i constructores de tot el territori. És docent al Màster de Facility Management de l'Escola Sert (COAC) i ponent en esdeveniments sectorials com Rebuild i Security Forum, on comparteix la seva experiència en prevenció de riscos laborals. Vocal a la Delegació del Vallès Occidental del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona. Va estar guardonada amb el Premi Catalunya Construcció 2021 a la Millor Coordinació de Seguretat.

Autors

Etiquetes