Tradicionalment, en el nostre igual que en d’altres sectors, l’ofici s’aprenia des de jove, amb la figura de l’aprenent qui, de la mà de mestres d’ofici o professionals amb experiència, feia les primeres passes per acabar dominant un ofici.
Tanmateix, en els darrers anys, i especialment després de la forta crisi que va patir el sector a partir del 2008, s’ha reduït de manera dràstica la incorporació de jovent al sector, fet que ha generat un forat generacional. Avui tenim una mitjana d’edat de 45 anys, i els treballadors de menys de 25 anys no arriben a representar el 10% del sector.
Amb la voluntat de recuperar i tornar a encisar al jovent, empreses, entitats del sector i Administracions miren de trobar fórmules per posar en valor un sector que ha evolucionat i ha millorat i molt les condicions de treball i les opcions de desenvolupament professional que pot oferir.
El fre de la legislació
No obstant, ja no podem acudir a la vella fórmula d’incorporar directament a l’aprenent al centre de treball, a l’obra en el nostre cas, per anar-lo guiant en un procés pràctic d’aprenentatge. Per una banda, a nivell normatiu es considera que desenvolupem una activitat especialment perillosa, i tot i que no s’impedia l’accés a joves de 16 i 17 anys, els requeriments legals i administratius entorpien enormement el procés. Per acabar de reblar el clau, amb l’entrada en vigor del VII Conveni General del Sector, des de setembre de 2023 s’impedeix definitivament l’accés laboral dels menors d’edat a les obres de construcció si no es sota el paraigua d’un contracte de formació en alternança.
Per donar una pinzellada a aquesta modalitat contractual, només comentar que es tracta d’un contracte que pot anar des dels 3 mesos als tres anys de durada, adreçat a joves de entre 16 i 30 anys, i en el que es combina part de la jornada amb l’activitat laboral (65% el primer any, 85% el segon), amb la formació al centre educatiu. A més, l’alumne rep l’SMI en proporció a la jornada laboral efectiva mentre està sota aquesta modalitat contractual, i les empreses poden gaudir també d’importants bonificacions i exempcions que alleugeren sensiblement l’impacte econòmic d’aquestes contractacions.
El repte de la formació
Convé mencionar també els centres de formació, eines imprescindibles en aquest nou paradigma de captació i acolliment de talent jove al sector. Centres que estan duent una gran tasca formativa, amb un índex d’inserció laboral que frega el 100%, però que té grans dificultats per captar alumnes, tant en els cicles formatius de grau mig com en els superiors.
A Espanya, segons un informe del BBVA de 2024, comptem només amb 2,5 centres per cada 10.000 treballadors en la construcció que imparteixin formació relacionada directament amb aquesta activitat. I tot i ser un sector que suposa gairebé el 6% del VAB (Valor Agregat Brut) de la nostra economia, només acull al 0,9% d’alumnes matriculats en un Grau Superior i un 0,4% en Grau Mig.
La formació ha d’esdevenir un repte prioritari, ja que l’atracció de talent anirà lligada directament amb un sector més productiu i serà un dels principals factors per recolzar el necessari relleu generacional. Entre tots hem de fer pedagogia del nostre sector per donar-lo a conèixer i per posar de relleu que s’està modernitzant i obert a les noves tecnologies.
