Del Llibre dels Oficis a les unitats de competència

Josep Mª Jaquet

Hem de fer el salt conceptual del paleta cap al rehabilitador energètic d’edificis, o l’instal·lador de plaques de guix, o descobrir un ventall de noves professions com la d’instal·lador de plaques fotovoltaiques.

Tradicionalment, el nostre sector s’ha organitzat en Gremis i oficis: fusters, pintors, rajolers, serrallers…, amb una tradició més que centenària i que  ha perviscut gairebé inalterada des de l’Edat Mitjana.

Una bona mostra la podem trobar al recull que l’any 2003 va fer l’Institut Gaudí de la Construcció a l’obra Els oficis i especialitats del sector de la construcció. 327 opcions de treball, on es descrivien els riscos i mesures preventives associades als dits oficis.

Doncs bé, a dia d’avui ens trobem amb un panorama on alguns d’aquests oficis sortosament perviuen o han evolucionat (encofrador, ferrallista, muntador de plaques de cartró-guix…), però a d’altres en tenim els darrers testimonis en actiu, ja que serà molt difícil que superin el proper relleu generacional i es mantinguin tal com els hem conegut.

Per tal de revertir aquesta situació, ja l’any 1985, des de la Unió Europea es va posar en marxa l’adaptació d’aquest talent cap a un mapa de Competències Professionals que a Espanya va entomar l’INCUAL o l’Institut Català de Qualificacions Professionals, entre d’altres.

La voluntat a l’hora d’establir aquest marc de referència era el traspàs conceptual que, fruit de la tecnificació i evolució del nostre sector, s’havia de fer des dels mestres d’oficis cap als tècnics especialistes.

Aquest nou marc ens ha de permetre oferir noves oportunitats laborals a un sector envellit envers el relleu generacional de les plantilles: hem de fer el salt conceptual del paleta cap al rehabilitador energètic d’edificis, o l’instal·lador de plaques de guix, o descobrir un ventall de noves professions com la d’instal·lador de plaques fotovoltaiques.

Per tal de millorar encara més el panorama anterior, també recentment s’ha assolit un nou marc conceptual en el que, a la fi, es desdibuixa la frontera entre la formació reglada, tradicionalment en mans dels Departaments d’Ensenyament dels Governs, i la formació contínua, adreçada a treballadors en actiu o aturats, competència habitual dels Departaments de Treball.

Amb la entrada en vigor de la Llei de la Formació Professional (Llei Orgànica 3/2022) s’estableix un nou sistema de graus, de la A a la E, per tal d’integrar l’àmbit educatiu amb el laboral, potenciant alhora els PAC (Processos d’Acreditació de Competències). Per mitjà d’aquests PAC, un professional que en el seu moment no hagués tingut l’oportunitat d’assolir una titulació dins el marc de la formació reglada, però que atresora experiència fruit dels anys d’exercici, pot obtenir convalidacions totals o parcials de competències professionals per tal que li siguin reconegudes i, si ho desitja, poder ampliar el seu nivell de coneixements sense partir de zero.

Comparteix aquest article!

Josep Mª Jaquet

Josep Maria Jaquet (Barcelona - 1973) és llicenciat en Dret i MBA per l'IESE de Barcelona, i acredita una trajectòria de més de 25 anys vinculada al sector AECO (Arquitectura, Enginyeria, Construcció i Operacions). Ha estat Director d'Expansió Internacional a Contratas y Obras E.C., S.A., Gerent de Cerconscat, Gerent del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, CEO del portal Construmatica.com i Responsable Comercial de la Fundación Laboral de la Construcción a Catalunya, entre d'altres.

Actualment desenvolupa la seva activitat com a consultor i formador en Lean Construction i com a auditor i consultor en projectes de contractació col·laborativa o IPD.

Autors

Etiquetes