Aquesta obra iniciada a mitjans del segle XIX es va realitzar en un territori afectat per les turbulències polítiques i bèl·liques de l’època. Va ser promoguda i finançada per un grup d’empresaris que van creure en el projecte de transformar una zona de secà,  àrida, erma i poc productiva en un territori fèrtil gràcies al regadiu. Les confrontacions entre reialistes i carlins, i entre lliberals, conservadors i proteccionistes van dificultar la realització del projecte, com s’explica minuciosament en l’obra mencionada.

Però en la societat de l’Urgell no tothom va acceptar el projecte i la ciutadania es va dividir entre favorables i opositors amb posicions irreductibles per principis en part ideològics. La construcció no va ser fàcil i va accentuar encara més les posicions. I les diferències van continuar en l’explotació dels regadius. Val a dir que, mentre el Canal d’Urgell es construïa per iniciativa d’uns emprenedors, el canal d’Isabel II ho feia amb recursos de l’Estat amb el greuge territorial que comportava.

Com resoldre el conflicte?

Partidaris i detractors davant d’una infraestructura destinada a millorar la competitivitat i la qualitat de vida dels ciutadans. Una situació de fa quasi dos segles que es reprodueix avui. Quins criteris i valors cal compartir per avaluar els projectes? O les posicions són per principis?

La qüestió sovint planteja més preguntes que respostes, però m’atreveixo a exposar-ne succintament dues. En primer lloc, són necessaris estudis tècnics solvents fets per experts sobre els costos i beneficis del projecte d’una infraestructura. En tots els aspectes i que s’incloguin els impactes mediambientals tant a curt com a llarg termini. També els manteniments i els seus costos. Els impactes en els consums energètics i en la petjada de carboni.

El segon factor que cal considerar és la comunicació a la ciutadania i l’explicació i divulgació del projecte fins a arribar a aconseguir el consens més ampli possible. Contra prejudicis o “judicis a priori”, raonament, explicacions i arguments. Potser els arguments tècnics reservats als experts no són suficients i cal arribar al cor de la ciutadania!