Augmentar  prestacions avui implica valorar les característiques de l’obra feta en el moment actual  i durant tot el seu període de vida útil. També el seu impacte en la salut de les persones i els entorns natural i ambiental. En construcció es pot innovar en productes, sistemes constructius i en procediments per construir. Aquest article se centra en la innovació en sistemes.

Quina és la vida útil d’una obra? La resposta pot originar debat, però tothom admet, i la legislació actual ho certifica, que la durabilitat d’una obra ha de ser de llarg termini. La seguretat i la prudència, per tant, han de ser extremes, i l’experiència ens explica que la fiabilitat d’un sistema ve donada pel seguiment durant la “corba d’experiència”.

Els problemes amb els nous sistemes de construcció son més costosos de resoldre econòmica i socialment. Què ha passat amb la introducció de noves metodologies constructives en el passat? S’han generat dificultats? Què hauríem de fer amb l’experiència adquirida? El tema dona per molt i hauria des ser objecte de debat seriós i allunyat d’interessos sectorials o comercials.

Tecnologia i formació

Els promotors haurien de sotmetre els nous productes a exigents estudis i al seguiment de les primeres aplicacions. Disposem, a Europa, bons Centres tecnològics amb solvència i capacitat.

Donat per descomptada aquesta fase, cal informar i formar abastament als prescriptors i usuaris dels nous productes i sistemes. Si s’analitzen molts dels problemes apareguts es pot detectar una falta de formació en els usos de productes que han estat aplicats fora de l’àmbit pel que s’han dissenyat. Tot nou material o sistema exigeix formació en el seu ús, i la responsabilitat del fabricant/promotor no acaba amb una nota a peu de pàgina per descarregar la responsabilitat.

Existeix un conflicte entre el desenvolupador d’un nou producte o sistema que vol amortitzar ràpidament la inversió inicial i la prudència en la seva introducció a la construcció. Caldrà avaluar el risc en cada cas i actuar responsablement. Caldrà utilitzar els bons centres tecnològics i, sobretot, formar als usuaris en els requeriments de nous materials.

El sector de la construcció necessita innovació solvent i responsable i els riscos inherents a la innovació no haurien de frenar-la. El risc inherent al progrés cal gestionar-lo.