16 de setembre de 2024

L’evolució de la construcció a Catalunya

Rubén Gil

El sector de la construcció a Catalunya ha patit importants xocs en les darreres dècades, afectant la seva contribució a l'economia i la qualitat de vida de la ciutadania. Aquesta situació es veu agreujada per la manca d’inversió pública, que és crucial per al desenvolupament sostenible i el benestar general.

D’on venim?

El sector va patir un fort impacte durant la crisi financera de 2008, que va provocar una reducció del mercat de l’obra pública en un 89%, la pèrdua de 250 mil llocs de treball, la desaparició de més de 43.000 empreses i una dècada de licitació pública en mínims històrics.

La pandèmia de 2020 va agreujar la situació, amb una caiguda del sector del 18,5%, la més gran entre els principals sectors de l’economia catalana. Els anys posteriors han estat marcats per una recuperació lenta, afectada per factors externs com la crisi logística i el conflicte entre Rússia i Ucraïna, que van provocar increments extraordinaris en els preus dels materials de construcció i de l’energia.

On estem?

L’any 2023, el sector va experimentar un creixement del 1,8% respecte a l’any anterior, una xifra positiva però inferior al creixement del PIB català del 2,6%. Aquesta recuperació modesta no ha estat suficient per assolir els volums de producció anteriors a la pandèmia, fet que ha provocat una reducció continuada del pes del sector en l’economia catalana. El 2008, la construcció representava l’11,3% de l’economia, mentre que el 2023, aquesta xifra s’ha reduït al 4,7%.

A més, la licitació pública va disminuir un 16% anual, allunyant-se de l’objectiu d’inversió equivalent al 2,2% del PIB, considerat adequat segons estàndards europeus. Aquest dèficit d’inversió ha generat una acumulació de necessitats d’infraestructures a Catalunya, valorada en prop de 42.500 milions d’euros, afectant la competitivitat econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans, que són els principals usuaris de la xarxa de transports i dels equipaments.

Perspectives futures

De cara a 2024 i 2025, s’espera que el sector creixi de l’ordre de l’1,5 i el 2%, xifres que es situen per sota de les previsions de creixement del PIB català, que ho farà en més d’un 2%.

Per tant, aquestes perspectives apunten a un sector en retrocés dins l’estructura productiva del país, posant de manifest la necessitat urgent d’una major inversió per revitalitzar aquest pilar essencial de l’economia catalana. La manca d’inversió no només frena el creixement del sector, que té una gran capacitat d’impulsar altres sectors de manera directe, indirecte i induïda gràcies a la gran quantitat d’agents que hi participa. També impedeix l’adequada renovació, expansió i execució de les infraestructures necessàries per garantir el benestar de la ciutadania i la competitivitat econòmica del país.

Comparteix aquest article!

Rubén Gil

Rubén Gil Prado (Ripollet, 1992) és graduat en economia (UAB) amb un màster d’Integració Europea (UAB) i d’Anàlisi Econòmica (UOC). Des de 2021 és el Director del Departament d’Estudis de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), organització empresarial que agrupa de forma voluntària a les empreses constructores amb activitat a Catalunya i que habitualment contracten amb organismes públics. El seu departament d’estudis és un referent quant als estudis de licitació pública, informes de conjuntura del sector i l’elaboració d’altres publicacions d’interès relacionades amb el món de la construcció.

Autors