Vam acabar el primer trimestre de 2024 amb l’entrada en vigor a Catalunya de l’Índex Estatal de Referència de Lloguers i la Declaració de Zona de Mercat Residencial Tensionada (ZMRT) que aplega 141 municipis catalans. Aquesta fal·lera que tenim a Catalunya de ser “els primers en tot” no sempre és positiva, especialment quan seràs l’únic territori que ha demanat la declaració de ZMRT i l’aplicació de contenció de rendes, provocant que la inversió destinada a habitatge -i particularment la de lloguer- es traslladi a altres comunitats autònomes,  agreujant encara més la situació de manca d’oferta d’habitatge.

A finals de l’any passat, a l’APCE vam realitzar una enquesta per saber quin impacte està tenint l’aprovació de la Ley por el Derecho a la Vivienda en el mercat immobiliari català. De les respostes es conclou que un 19% de les empreses que tenia previst invertir a Catalunya ha decidit traslladar els seus projectes de promoció d’habitatges a d’altres indrets de l’Estat. Un 44% dels associats enquestats assegura que ha paralitzat inversions fins a que hi hagi més claredat o seguretat jurídica, mentre que un 22% ha reduït la inversió prevista, i el 32% dels enquestats afirma que o ha venut els pisos en lloguer que gestionava o els ha retirat del mercat. Només un 15% manifesta que el nou escenari legal ha tingut poc a cap impacte en els seus projectes.

Aquestes conclusions confirmem les evidències científiques obtingudes durant el període de vigència de la llei 11/2020 de contenció de rendes a Catalunya. Els resultats mostren una reducció de preus entorn de 5%, mentre que les caigudes a l’oferta es van situar entorn de 15%. A més, es va registrar un canvi en la composició dels habitatges que conformen el marcat de lloguer: els habitatges que estaven per sobre del preu de referència van marxar al mercat de compravenda, mentre que el preu del lloguer es va encarir per a aquells habitatges que es trobaven per sota del preu de referència, pujant fins a l’Índex. Els estudis també indiquen que, en els primers nou mesos de vigència de la Llei 11/2020, les zones tensionades -aquelles en les quals s’aplica la limitació de lloguers- van registrar menys contractes de lloguer, menys ajustos en el preu i un avançament de contractes. A nivell internacional, els casos d’Estocolm, Boston, San Francisco i Berlín, amb lleis de regulació de preus, han demostrat que redueix l’oferta d’habitatge de lloguer i provoca un increment en els preus.

Així, el veritable problema del mercat de lloguer és un problema d’escassetat, i aquesta se soluciona amb més oferta i menys regulació.