La licitació pública a Catalunya va créixer un 17,4% el 2025 gràcies a la Generalitat, tot i que persisteix un dèficit inversor acumulat de gairebé 50.000 milions d'euros des del 2009. Malgrat un inici positiu el 2026, la baixa concurrència i l'augment d'obres desertes evidencien la necessitat d'actualitzar els preus de licitació.
La licitació pública d’obres a Catalunya va tancar el 2025 amb una dada positiva: 4.000 milions d’euros licitats, un 17,4% més que l’any anterior. L’augment es va explicar sobretot per l’impuls de la Generalitat, amb un creixement del 35,2%, i de l’administració local, amb un 16,2%. En canvi, l’Administració central va reduir la seva licitació un 6,9% i va encadenar tres anys consecutius de descens, fins a representar només el 15,5% del total licitat.
El primer trimestre de 2026 manté un cert to positiu, amb 803,3 milions d’euros licitats, un 4,1% més que en el mateix període de 2025. Tanmateix, aquesta millora s’ha d’interpretar amb prudència: respecte del quart trimestre de 2025, la licitació cau un 31,5%, i el volum total continua lluny del nivell necessari per revertir el dèficit acumulat d’infraestructures.
Un problema recurrent
La qüestió de fons és que Catalunya no pateix només oscil·lacions trimestrals o anuals, sinó una insuficiència inversora persistent. Prenent com a referència una intensitat inversora del 2,2% del PIB, el dèficit d’activació contractual acumulat durant el període 2009-2025 s’estima en 49.543 milions d’euros corrents, equivalents a 58.748 milions d’euros constants de 2025. Aquesta xifra expressa una realitat exigent: allò que no es va planificar, licitar i executar quan tocava avui és més car i més urgent.
També cal millorar la qualitat de la contractació. El 2025 la concurrència va tornar a empitjorar, amb una mitjana de 3,82 licitadors per obra i un 45% de licitacions amb només una o dues ofertes. Al primer trimestre de 2026, aquest percentatge baixa al 38%, però continua sent insuficient. A més, les obres desertes repunten en un context d’incertesa i costos tensionats davant la guerra a l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz. Per això, és imprescindible actualitzar els preus de licitació abans de sortir a concurs i garantir que els plecs reflecteixin la realitat del mercat.
Invertir en infraestructures és garantir mobilitat, competitivitat, seguretat, cohesió territorial, resiliència climàtica i qualitat de vida. Per això cal una cultura inversora estable: projectes madurs, pressupostos realistes, preus actualitzats, més transparència i capacitat d’execució efectiva. El repte no és celebrar un bon any o un bon trimestre, sinó convertir la inversió en infraestructures en una política de país sostinguda en el temps.
